HOMENATGE A MIQUEL ARUMÍ


Miquel Arumí ... Colega, Amic i Mestre (Abril 1959 - Maig 2011)


Vaig tenir la sort de conéixer Miquel Arumí l’any 2005. Tan ell com jo col·laboravem -en qualitat de professors- amb el Centre Kine de Teràpia familiar, de Barcelona. Miquel va venir al centre NooS, a Palma, per impartir el seu curs sobre la mort, el morir i els processos de dol. Jo me vaig inscriurer com un alumne més. A les poques hores del curs ja es va fer patent una molt bona connexió i sintonia entre noltros tan a nivell personal com professional. D’aquí va neixer un principi d’amistat que es va aprofundir a partir del 2007, quan vaig acceptar col·laborar amb ell en l’organització i direcció a Mallorca d’uns Grups de Creixement Personal.

Entre setembre del 2007 i abril del 2011, varem animar i coordinar tres grups anuals de creixement i altres tallers i cursos de cap de setmana . Foren uns anys d’una intensa vivència i creixement emocional i espiritual tan pels alumnes participants com per noltros dos. Malauradament, després d’un any de lluita contra un càncer de pulmó, Miquel ens va deixar el 13 de maig del 2011. Fins pocs dies abans de morir, Miquel va seguir treballant i transmetent, amb més llucidesa, força i intensitat que mai, la seva saviesa professional, personal i espiritual. La seva partida fou, per amics i familiars, tota una lliçó d’acceptació i dignificació pràctica del procés evolutiu -del "trànsit"-que suposa la mort; l’estela que va deixar ens acompanya dia a dia a tots els que tenguerem la sort de coneixer-lo. Aquest és el missatge que Miquel transmetia enèrgicament als seus cursos sobre la mort i el morir. Ara, en molta part gràcies a ell, podem sentir-ho.

Gracies, amic i mestre!
 


Miquel Arumí: "Meditació i Xacres" . Ed. Bubok

"MEDITACIÓ I XACRES" ... un llibre amb cor ... una drecera a l'ànima

 
"El creixement és més un acte de despreniment que no pas un acte d’acumulació de nou material intel·lectual. Créixer és desaprendre tot allò que hem incorporat i que, o bé no ens serveix, o bé és mentida..." (Miquel Arumí)
 




Portada del libro en la Edición en Castellano

Pocs mesos abans de morir, Miquel va acabar d’escriure un llibre preciós, titulat “MEDITACIÓ I XACRES”. El llibre, que es pot adquirir online a l’editorial “bubok”, recull gran part del treball que es duia a terme als Tallers de Creixement.
(http://www.bubok.es/tienda/buscar/meditacio-i-xacres)

El text està estructurat amb el següent contingut:

1a. Part
Pròleg
Perquè un llibre de Meditació i Xacres?
Primeres reflexions
Els Cicles Vitals. El fluir inexorable del cicle de la vida
Perquè Meditar?
I perquè els Xacres?
Els Números
La Meditació i els Xacres
Bija-Mantres

2a. Part:
Els set xacres
1r. Xacra. Muladhara
2n. Xacra. Svadisthana
3r. Xacra. Manipura
4t. Xacra. Anahata
5è. Xacra. Vishudda
6è. Xacra. Ajna
7è. Xacra. Sahasrara
Per acabar

A continuació, expòs el Pròleg del llibre (escrit per mi mateix), i els dos primers capítols.

PRÒLEG
Conéixer en Miquel Arumí i, especialment, començar a colaborar amb ell en els Cursos de Creixement Personal, ha representat un abans i un després en el meu desenvolupament professional com a psicoterapeuta. A partir del meu contacte amb el Ioga, havía conegut la meditació i, de mica en mica, m'havía anat endinsant en la seva pràctica: Zen, Vipàssana, Meditacions Actives d’Osho. En canvi, no coneixía res dels Xakres, mes enllà de petites i disperses lectures que no acabava d'entendre massa. Em semblava gairebé com una mena de món màgic, interessant però molt lluny de la meva realitat personal i professional. A pesar de que la meva experiència amb la meditació m'estava resultant aclaridora i sanadora a nivell personal, no sabía còm conectar-la amb el meu exercissi professional com a psicòleg i psicoterapeuta tant a contextos públics com a la consulta privada. Es veritat que la meditació s’apropava a les tècniques de relaxació i d’hipnosi que havia estudiat i practicat, però em costava conectar-ho. Compartir els darrers quatre anys de Tallers amb en Miquel Arumí, ha contribuït definitivament a canviar la meva perspectiva, facilitant la integració i la confluència entre lo clínic i lo espiritual, entre el cos-ment i l’ànima. Llegint el llibre de “Meditació i Xakres” me n’adón que la meva manera actual d’entendre i practicar la psicoteràpia -que he denominat “Psicoteràpia basada en les Dreceres a l’Ànima”- s’ha nodrit en gran part del viatge interior que proposa Miquel através dels Xakres i les meditacions asociades.
Aquest llibre explica i ordena, com una mena de petit manual pràctic, aquest viatge interior proporcionant al seu lector un bon mapa per recórrer i transitar les dreceres que ens porten cap a l’ànima. Es veritat que el treball de meditació a partir del recorregut dels diferents Xakres s’adapta molt bé i está especialment indicat per a Tallers de Creixement Grupal, però no tenc cap mena de dubte que la proposta del llibre enriquirà tant el procés que prèviament s’hagi fet grupalment, com el procés que es vulgui fer de manera individual.

Miquel Arumí és un home amb una gran presència física; en el tú a tú directe, és un gran comunicador, comunica amb la seva fluidesa i facilitat de paraula, comunica amb el seu tò de veu, enèrgic i greu, comunica amb el seu gest apassionat, amb la seva mirada profunda i directa, comunica amb la seva proximitat i el seu tocar-te amorós. Per això, quan vaig fer la lectura del seu primer escrit em vaig quedar molt sorprès: era com tenir-lo al meu davant, era com si l’escoltàs; havia aconseguit transmetre aquesta presència al seu llibre. Em vaig sentir transportat als moments compartits als nostres Tallers de Creixement. Fins i tot, una mica més enllà, aqduirint una comprensió de conceptes i sentint emocions que no havia copsat en el decurs dels Tallers.

Aquest llibre que tens davant, és un regal i –utilitzant el diminutiu carinyós que tan li agrada usar a Miquel- és una “joieta”. Té la profunditat i la bellesa de les coses simples i ho transmet sense massa artificis teòrics o retòrics, sense innecessaries conceptualitzacions. Es un llibre vivencial, que destila vida intensament i plenament viscuda, creixement acumulat a base de superació personal constant a tres nivells: físic-corporal, mental i anímic-espiritual (i les circunstàncies de la vida li han donat a Miquel l’oportunitat d’aprendre molt i convertir-se en un mestre als tres nivells).
Meditació i Xakres”, és un llibre que transmet saviesa madura. A la vegada, és un molt bon mapa per a qualsevol “buscador” de sentit i dels sentits. Es un llibre que aporta senzillesa a allò complexe. Es un llibre modern i alhora de filosofía perenne perque està en consonància amb les interessants aportacions científiques d’Occident (les neurociències, la física quàntica, la psicoteràpia basada en la mindfulnes, la psicología transpersonal, el disseny humà) i amb el Sanatana Dharma hindú (“la veritat o norma eterna i inmutable”), amb la milenària saviesa espiritual d’Orient (el Ioga, la meditació, els mantres, la visió energètica a partir del sistema dels Xakres, la numerología, l’astrologia, el Xamanisme). Es difícil avui en dia trobar-te amb un bon terapeuta modern, veterà i experimentat que no transiti per aquests derroters. Miquel Arumí és –sens dubte-un d’ells.

Pel que fa a a l’organització i estructura del llibre, em sembla lúcida i aclaridora tota la primera part, que, a més a més d’aportar-nos una molt bona introducció preparatòria pel posterior treball amb cada un dels Chakres, exposa amb sencillesa tot el que significa evolucionar com esser humà per arribar, des del silenci meditatiu, a la saviesa del Tao, a l’harmonia amb el tot unificat, amb l’univers, amb la divinitat. En definitiva un procés que va de la materia a l’esprit, que, al cap i a la fi és el mateix en termes d’energía.

La segona part del text recull, de manera ordenada i molt pràctica, el treball que es fa als 7 Tallers de Creixement Personal corresponents a cada un dels 7 Xakres. Em sembla molt útil la forma de presentació repetida de cada xakra: el nom en sànscrit i el seu significat, la localització al cos, l’element i el planeta asociat, les conexions amb les glàndules i les hormones, els artquetips corresponents, les “afirmacions” que conecten amb cada Xakra, el “dret” asociat, un conte relacionat, les meditacions que estimulen específicament cada xakra i les “altres meditacions”, les visualitzacions, els mudres i bija-mantres i, finalment, el suport musical adequat. Seguint aquest guió, Miquel Arumí ens va endinsant poc a poc a cada un dels xakres, i a cada pujada de nivell corresponent a un xakra més elevat, va reprenguent, integrant i ampliant la informació sobre els anteiors xakres

No cal ser un iniciat, ni tenir unes creències (espirituals, filosòfiques o terapèutiques) especials per posar en pràctica les diferents propostes que ens fa en Miquel Arumí; simplement s’ha d’estar obert a experimentar, provar, sentir ... i després observar els efectes. En aquest sentit, a l’igual que els Tallers que impartim i compartim, el llibre és perfectament apte per escèptics i materialistes.

En quan a la manera de llegir “Xakres i Meditació”, per extreurer-li més profit –i es tracta sols d’un sug·geriment subjectiu al lector-, es pot fer de la següent manera. La primera lectura dels capítols inicials, al meu entendre, ha d’esser lenta i acurada, conscient i reflexiva; la primera lectura de la segona part, corresponent a cadascun dels 7 xakres, es pot fer més per damunt, a vista d’ocell. La segona lectura, en canvi, pot reprendre la primera part del llibre en clau simplement més recordatòria o centradora i anar directament a la pràctica acurada i ordenada de les propostes que es van fent a cada un dels xakres. Quan es dominen una mica més les àrees vitals amb que es relaciona cada xakra, o per aquells lectors que ja hagin participat als nostres Tallers de Creixement, es pot utilitzar el llibre anant directament a les propostes per despertar, potenciar i estimular el xakra desitjat.



PERQUÈ UN LLIBRE DE MEDITACIÓ I XACRES?
Aquest document neix del treball en grups de creixement que porto realitzant des de fa uns quants anys. I no és altra cosa que un posar en ordre tot allò que he anat aprenent i compartint durant aquests darrers temps.
Com queda expressat durant tot el document, el tema de fons que ha anat mobilitzant la meva vida des de molt jove, és el tema d’anar més enllà. El treball amb el cos i des del cos (l’expressió corporal, el ioga, el massatge, el treball amb l’energia...), juntament amb els estudis de Psicologia i Teràpia Familiar Sistèmica i una forta implicació amb moviments espirituals, primer des del cristianisme i més tard “ficant el nas” en altres corrents (budisme, xamanisme, tantrisme...), a més de la meva tasca habitual com a terapeuta i com a formador, és el que m’ha portat fins aquí.
La Meditació ha estat un dels eixos vertebradors en tot aquest procés, com també la meva participació en diferents rituals i la recerca constant de noves maneres de situar- me en el meu propi procés de creixement.
El treball amb els xacres va sorgir d’una demanda rebuda per fer un curs de creixement a la Vila de Puigcerdà, quan ja tenia el títol de professor de ioga, i mirava d’unir la meva experiència com a psicòleg i terapeuta amb les grans possibilitats que se m’obrien al davant amb el ioga, el budisme, l’hinduisme, i més endavant, amb el meu apropament al mon dels indis americans i al xamanisme.
L’experiència acumulada durant aquests anys, amb les valuosíssimes aportacions que han anat fent els i les alumnes, així com la col·laboració magnífica d’altres professionals (la Pilar Massa a l’inici, la Cristina Planelles més tard, i finalment, el meu Mestre i amic Carles Panadés), han anat donant cos a aquest llibre, que ve a ser una mena de manual per al curs de creixement que anem desenvolupant cada temporada, i que, aquests darrers anys, a Mallorca, ha tingut un desenvolupament molt especial i molt ric.
Més que no pas escollir jo mateix el tema dels xacres com a punt de partida per a realitzar aquest procés, van ser ells mateixos els qui “se’m van oferir”. Un oferiment que vaig agafar prest, i que, a mesura que hi anava aprofundint, m’anava sorprenent per les grandíssimes possibilitats que oferia. Em permetia treballar aspectes psicològics molt importants, presentar i experimentar un gran ventall de tècniques meditatives, incloure el treball corporal, les meditacions actives d’Osho, la reflexió, les dinàmiques de grup, els rituals de tota mena, les relaxacions guiades, així com la possibilitat de poder intervenir en tot allò que s’anava movent per la pròpia dinàmica del grup, tant a nivell individual com col·lectiu.
I aquest llibre és això: l’intent de posar per escrit bona part d’aquesta experiència acumulada, per tal que pugui arribar a més persones. No té més pretensió que servir de guia per anar fent el camí ascendent dels xacres.



PRIMERES REFLEXIONS
Quin és el sentit de la vida? Què hem vingut a fer a aquest món? Hi ha alguna cosa més enllà? Què ens aporten les religions? Què és veritat i que és mentida?
Aquestes i altres preguntes han estat el motor de moltes vides, les quals, en la seva disposició a donar respostes, han creat diferents maneres, diferents models, per entendre-la i per a desenvolupar-s’hi.
Sovint resulta difícil trobar un lloc des del qual començar a replantejar-nos el sentit de la nostra existència. I també és complicat trobar sentit a alguns dels “regalets” que ens fa la vida (malalties, pèrdues...). Hi ha moments en els quals sembla que tot ens vagi en contra, i que la felicitat sigui solament una paraula a utilitzar per felicitar als altres.
Però més enllà de la “vall de llàgrimes” que, a voltes, representa la vida, és molt aconsellable trobar uns moments per tal d’aturar-nos i provar de veure el món i a nosaltres mateixos, des d’una altra perspectiva més elevada. D’aquesta manera podrem constatar algunes obvietats, que és bo que senyalem.
D’entrada, la primera obvietat a tenir en compte, és que no estem aquí per casualitat. Durant tota la història de la humanitat, i, més encara, durant tota la història de l‘univers, han hagut de succeir un munt d’aconteixements, per tal que jo, ara mateix, estigui escrivint aquestes paraules, i perquè algú ho estigui llegint. Si fóssim capaços de veure totes les coincidències que han hagut d’ocórrer per tal que avui siguem on som, començaríem a treure’ns de sobre la paraula “casualitat”.
Aquesta és una primera consideració.
Una altra consideració a fer és que, d’entrada, semblaria que venim a aquest món “verges” i, en anar-nos fent grans, anem desenvolupant les nostres capacitats i ens anem convertint en individus amb una personalitat concreta. Però això no és ben bé així, ja que des del moment de la concepció, som un recull immens d’informació, aportada per la genètica dels nostres pares. Una informació que, en anar-se materialitzant, anirà creant i posant condicions a la nostra estructura humana.
Una informació que no solament té a veure amb el nostre físic (color dels ulls, alçada, tipus de pell...etc.) sinó que també conté les vivències i experiències dels nostres pares que, a l’hora, té a veure amb la dels seus pares, i així podríem anar retrocedint fins a l’origen de l’espècie humana. Per tant, ens trobaríem en un segon nivell d’informació que tenim guardada en algun lloc del nostre organisme, o per tot el nostre organisme.
I hem nascut al planeta terra, que també té la seva història i que es va formar fa milions d’anys. Els éssers humans som conseqüència de tot un procés evolutiu, que es remunta als “orígens del temps”, i que també és informació que les nostres cèl·lules i els nostres àtoms porten acumulada en el seu interior.
Per tant, la nostra vida és un cúmul d’informació, de la qual se n’actualitza una petita part.
Però encara hi ha més: hi ha algunes coses que ens diferencien de la resta de criatures del món: som el darrer esglaó, aquí a la terra, d’aquest procés evolutiu. El contenim tot, i anem encara més enllà. El desenvolupament del nostre cervell ens ha donat alguna cosa més que ens diferencia de la resta d’éssers vius. Alguna cosa que ens permet manipular l’entorn, que ens permet fer-nos preguntes, que ens permet organitzar-nos, que ens permet decidir, ni que sigui mínimament, sobre allò que volem o que no volem.
Hi ha una mena de “salt màgic” entre el darrer primat més evolucionat i nosaltres. I aquest “salt màgic” és allò que anomenem de diferents maneres: consciència, ànima, esperit... que “aparegué” en nosaltres en el mateix moment de la nostra encarnació. Aquest aspecte diferencial és el que possibilitat, al llarg de tota la història, que cada cultura hagi intentat respondre a la seva manera del perquè del sentit de la vida i de les altres preguntes existencials.
Aquesta consciència, aquesta ànima, està com “enyorada” del seu estat primigeni, de la seva totalitat, resta com restringida dins l’organisme humà, i ha impulsat a homes i dones a buscar significats a la qüestió de l’existència. I com només podem enyorar alguna cosa que hem perdut o alguna cosa que no trobem, la seva recerca és l’eix fonamental de la vida.
Busquem la pau, busquem la felicitat, el benestar, busquem ser persones sanes i satisfetes. I busquem respostes a temes que van més enllà de la comprensió que la nostra ment ens pot oferir: la mort, el dolor, l’amor, l’existència o no de Déu...
Però també la nostra ment és molt conformista i se sent molt còmoda fent-nos sentir que controla bé la nostra vida. I a la que ha establert quatre patrons bàsics de funcionament, tendeix a anar-los repetint fins a l’extenuació.
Les religions, massa vegades al servei del poder i de la manipulació, s’han encarregat, a cada cultura, de crear el propi sistema de creences i de valors, amb els conseqüents premis i càstigs per als seguidors i pels infractors. I així, el poder polític ha anat reconvertint els “pecats” (tipificats per la religió) en delictes (tipificats per les lleis), com a manera de “posar ordre” a les masses.
De vegades resulta molt decebedor fer un cop d’ull a la nostra història, tot constatant l’estupidesa a la que som capaces d’arribar les persones: holocausts, guerres en nom d’algun déu, sacrificis humans, inquisicions, invasions, aniquilació de cultures senceres, dominació d’unes races sobre unes altres, enverinaments morals, invenció de mentides, contaminació, destrucció del planeta... Ens podríem posar molt pessimistes i quedar molt desencisats de l’espècie humana, si solament tinguéssim ulls per aquesta “part fosca” dels nostres congèneres.
Una part “fosca” que té a veure, bàsicament, amb la ment humana. Amb la ment humana, diria jo, poc desenvolupada. Perquè l’altre vessant, el de les ments evolucionades posades al servei de la consciència, també tenen el seu reflex en la història de la humanitat, i elles són les que ens poden oferir l’optimisme i la possibilitat de posar la nostra atenció en altres aspectes de la nostra condició.
I en aquest moment actual, en el qual ciència i espiritualitat van cada cop més agafades de la ma, on les explicacions de la física quàntica, per exemple, ens apropen cada cop més a la comprensió d’allò que som (bàsicament informació en espais “buits”), podem gaudir de la meravellosa oportunitat de sortir-nos de patrons preestablerts, i començar a viure des d’una posició mental i existencial diferent, sense haver d’inventar res nou, sense haver de crear cap altre compendi intel·lectual que restringeixi la nostra vida.
L’ésser humà conté totes les característiques de tots els altres nivells de vida, per definició, perquè som part d’aquest univers que té les seves lleis i el seu ordre. I tenim la capacitat, la potència de transcendir-ho i d’anar molt més enllà.
Quan, més endavant, comencem a endinsar-nos en l’explicació dels xacres, veurem que les persones ens podem quedar instal·lades en diferents nivells d’evolució. Els primers nivells d’evolució tenen a veure amb el desenvolupament de les característiques més bàsiques, més “animals”. La supervivència, la importància dels aspectes materials, el menjar... les “comoditats” del món material farien referència al primer cicle del procés. En el segon trobaríem el tema de les relacions humanes, i per tant, del poder, la sexualitat, de la priorització d’algunes emocions, com l’enveja, la ràbia, l’odi... en les actuacions. I en el tercer nivell tindríem la voluntat, el moviment cap a les direccions que quedessin marcades per la motivació de les emocions del segon nivell.
Podem veure que aquesta evolució en els tres primers nivells, la podem traslladar tant als orígens de la humanitat com als nostres orígens individuals. El nostre avantpassat “primitiu” tenia prou feina en assegurar-se la supervivència, en un món en el qual estava molt desprotegit. De la mateixa manera que nosaltres, en iniciar la nostra estada en aquesta vida, tenim com a feina més important menjar i dormir. Quantes persones i quantes cultures estan encara en aquest nivell!.
En el següent estadi, les sensacions de benestar i de patiment són les que comencen a marcar el destí de la vida. I apareixen les emocions, que són la resposta física als estímuls que ens arriben de fora i que mediatitza la nostra ment. La recerca del plaer es converteix en el motor de la vida, com també la instal·lació en determinats sentiments, i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. En la història de la humanitat representa el moment de l’assentament en tribus, amb la supervivència més o menys assegurada i la confecció dels sistemes i regles socials.
En la nostra evolució individual, representa la infantesa amb la creació de les bases de la personalitat. I fent una mirada al món, podem observar quanta gent s’ha quedat instal·lada en aquest nivell, on les ànsies de domini, de poder, i de control són la clau de volta de la seva vida.
En el tercer nivell d’evolució es produeix el creixement de les activitats cognitives i intel·lectuals. Podríem veure les grans cultures, els grans imperis d’Egipte, Síria, Grècia o Roma com els representants d’aquest moment evolutiu. És el inici de la majoria d’edat, on posem la nostra capacitat mental al servei de les nostres necessitats , i on som capaces de portar-nos per endavant el que calgui per assolir allò que busquem. No cal ser gaire espavilat per a veure quantes persones i quans països o cultures s’han quedat atrapats en aquest nivell.
Però aquests són solament els tres primers nivells d’evolució. Després d’aquests, encara en venen més, que possibiliten seguir evolucionant, i que inclouen el desenvolupament d’altres aspectes com l’amor universal, per citar-ne un.
La nostra evolució individual, és un reflex de l’evolució de la humanitat, la qual, al mateix temps, és un reflex de l’evolució del nostre món, que ho és del nostre sistema solar i, en definitiva, de l’univers.
Entendre-ho tot plegat una miqueta més, és la intenció bàsica d’aquest llibre, que no és altra cosa que un petit conjunt de pinzellades sobre coses que sempre s’han sabut, que altres persones han explicat de maneres més o menys similars, i que a mi, i penso que a altres persones, els ha servit per tal de no quedar-se aturades en les “seves misèries”, o, si voleu, en la “seva petitesa”.
La pretensió bàsica és oferir informació, per tal que la nostra “pobra” ment tingui més cosetes per processar del que ha estat habitual en el nostre procés educatiu, i, sobretot, fer una incidència clara en la importància de la meditació com a desllorigador del nostre creixement.
La meditació pretén apropar-nos al silenci. Meditar no és reflexionar. Hem educat la nostra ment a cercar sempre en el nostre passat, en la nostra memòria, la resposta o la solució a tot allò que la vida ens depara. I de la mateixa manera que hem hagut de canviar la nostra roba a mesura que hem anat creixent, hauríem també d’anar canviant els nostres criteris a mesura que anem evolucionant. Les respostes, o millor dit, les reaccions que teníem quan érem uns infants o uns adolescents, no ens poden servir ara, de cap manera, per tal de donar sortida als reptes del present.
Però ens costa desempallegar-nos d’aquest cúmul d’informació que ha circumscrit el nostre Ego, el nostre “jo sempre he pensat”. Allò que jo “sempre he pensat”, no és forçosament una “veritat”; més aviat és al contrari. És una petita gran mentida. I, evidentment, el fet d’haver pensat tota la vida una tonteria o una mentida, no li atorgarà mai la condició de veritat. Solament tindrà la qualificació de mentida o de tonteria històrica.
Sabem que la nostra vida està marcada per la nostra biologia. Sabem que les emocions tenen el seu extracte químic en determinades hormones, que depenen de determinades glàndules, que depenen de sistemes nerviosos més complexes, que al seu torn, interactuen i responen a la nostra manera de viure, a la nostra manera de veure el món, d’entendre’l, d’explicar-l’ho, de pensar-l’ho.
Organitzem la nostra vida en base a la nostra ment, en base a allò que pensem i creiem, i el nostre cos, simplement, respon (Echart Tolle diu que l’emoció és la resposta corporal del pensament). Un pensament es transforma en química, en una forma d’energia que fa que els nostres òrgans donin respostes. La salut i la malaltia, el benestar i el malestar, la felicitat i la pena, tenen a veure en com pensem la vida i en com ens hi trobem. I pensem la vida en funció de l’educació que hem rebut i, no ho oblidem, en funció de la genètica que hem heretat.
I no només això. També rebem l’energia i la influència d’altres nivells. Els astres no estan al cel només per a “fer bonic”. Ells també ens influeixen, també tenen a veure
amb el nostre disseny. I les diferents zones del nostre univers, per on transita la nostra estimada terra, també tenen alguna cosa a dir en la complexa interdependència entre nosaltres com a individus i la resta del cosmos.
La nostra vida també queda marcada per la nostra data de naixement i pel lloc “triat”: la Numerologia ens explica cosetes sobre com som, i els nostres números (els de la data de naixement) també ens marquen tendències. Els signes zodiacals, i els planetes que ronden per l’espai en el moment del nostre naixement, ens atorguen també característiques i influències, així com el dia de la setmana “escollit” per néixer, l’hora i el lloc.
Genètica, educació, entorn, influències planetàries, experiències viscudes (on fins i tot podríem remuntar-nos a totes les “altres vides”) dibuixen el nostre disseny personal, determinen allò que som i, també, allò que hem vingut a fer.
Solament poques persones tenen la capacitat d’abastar tot el conjunt de coneixements que ens caldria per al nostre total desenvolupament. Però tenir més informació és important per tal de tenir més consciència. Informació sobre nosaltres mateixos, evidentment. I el màxim coneixement possible de les lleis i l’ordre que guien la nostra vida, i la Vida, en general, de l’univers.
Res del que puguem arribar a conèixer ens farà ser diferents d’allò que realment som. Així i tot, ens pot ajudar a veure que potser no som realment allò que sempre ens hem pensat que érem. La gestió de tot aquest “sidral” corre a càrrec de la nostra ment. I ella fa “el que pot”.
El gran viatge, la gran aventura de la vida, és anar-nos acostant cada cop més a allò que som. Aquesta és la fascinant feina que ens toca fer. Anar separant el gra de la palla, anar-nos desfent d’aquells continguts mentals, d’aquells circuits neuronals que han estat sempre els patrons de la nostra vida i amb els quals ens hi hem identificat, i que no responen i no ens apropen a la nostra essència.
Més coneixement i més silenci serien els dos eixos a partir dels quals s’estructura aquest llibre.
Coneixements, que venen d’una petita informació sobre els centres energètics, els xacres, explicats mil vegades i de mil maneres diferents al llarg de la història.
I silenci, la base de la meditació, aspecte fonamental en el procés de creixement. Un creixement que és més un acte de despreniment que no pas un acte d’acumulació de nou material intel·lectual. Créixer és desaprendre tot allò que hem incorporat i que, o bé no ens serveix, o bé és mentida.
És com quan vols anar a fer una excursió per la muntanya i comences a posar a la motxilla moltes més coses de les que realment necessites. I tot allò que portes de més, acaba convertint-se en una nosa, en un impediment, en un pes complementari que t’impedeix gaudir plenament de la sortida. Moltes de les coses que ens donen seguretat, són els principals inconvenients en el nostre caminar.
Descobrir la simplicitat, viatjar “lleugers d’equipatge”, ens permet posar la nostra atenció i la nostra consciència en altres aspectes, ens facilita donar respostes noves ara i aquí, en lloc de reaccionar com sempre, i ens fa més ric el camí. I el fa més divertit i emocionant.





Editorial bubok - www.bubok.es

Tallers de Meditació i Xacres- Un video







MIQUEL & CARLES & Alumnes